La visita amb els avis ens va agrada molt, ens va rebre una infermera que es diu Núria, va ser molt simpàtica amb nosaltres. Ens va ensenyar els diferents espais que hi ha a la residència: menjador, sala d’estar, sala d’actes, perruqueria, infermeria i habitacions. També vam visitar la unitat d’Alzheimer. Durant la visita vam entrar a la sala d’actes on hi havia avis que estaven cantant cançons de Nadal. Els vam sentir a cantar ben feliços i amb gràcia, tenien una gràcia que ningú els treia. Després els vam obsequiar amb uns polvorons, van estar molt contents i en curiositats per l’edat que teníem. Una senyora ens va quedar molt per ens anava repetint tota l'estona: Quants anys teniu? i d'on sou?etc. Cada avi ens explicava les seves històries. Després ens van ensenyar el menjador, aprofiten el moment dels àpats per donar les medecines, així tenen a tothom controlat. A continuació vam anar a veure la infermeria que és on preparen tots els medicaments amb un pastillero per pacient, on hi ha organitzats tots els medicaments per dies de la setmana i segons el moment del dia que el pren (matí, migdia, vespre i abans de dormir). Ens va donar un model de pastillero perquè ens servirà pel nostre treball.
Ens van explicar que durant el dia fan activitats: alguns pinten, fan gimnàs, etc.. així són feliços i aprenen mica en mica. Alguns semblaven més mandrosos com si no es vulguin aixecar-se estaven estirats i d'altres assentats petant la xerrada i explicant les seves anècdotes i els seves històries de quan eren joves, o potser de les d’ara.
Finalment vam anar a la unitat d’alzheimer, la qual està controlada la porta amb contrasenya, perquè els avis no marxin. Allà vam veure en Joan que no parava de caminar i no sabia on anava, no parava de moure’s i això vam trobar que ens cansava una mica, cal tenir molta paciència. Caminava d’un costat a l’altre de la residència i no sabia ni què volia, ni perquè anava cap allà.
El senyor era simpàtic i a simple vista no saps que té alzheimer fins que algú t’ho diu.
Al final vam valorar que la residència és un bon lloc per ells, és tranquil, i es poden divertir i oblidar-se una mica del que tenen. S'ha de tenir molta paciència amb la gent gran, tot i això si estàs atén aprens moltíssim de com són. Ens va agradar molt poder veure tot això perquè així ens ha servit per aprendre i per veure que passi el que et passi has de ser fort i tirar endavant. Aquesta visita creiem que s'hauria de fer cada any si és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada